El 9 de maig del 2025, la U.S. Copyright Office va publicar la versió preliminar (pre publication) del tercer informe en una sèrie dedicada a la intersecció entre drets d’autor i intel·ligència artificial. Aquest lliurament, titulat Part 3: Generative AI Training, examina en profunditat l’ús de treballs protegits per copyright per entrenar sistemes d’IA generativa i el seu encaix en la doctrina de l’Ús Legítim (fair use) sota la legislació nord-americana
L’informe és part d’un procés iniciat el 2023, amb la publicació de l’Notice of Inquiry, que va rebre més de 10.000 comentaris públics sobre l’ús de contingut protegit a l’entrenament d’IA.
L’ús raonable en IA generativa: anàlisi cas per cas
La principal troballa de l’informe estableix que determinar si l’entrenament d’IA constitueix fair use (ús raonable) requereix una anàlisi fact specific, és a dir, cas per cas, atenent els quatre factors establerts a la llei:
Propòsit de l’ús: distingeix si és comercial o d’investigació, i ressalta que l’ús amb fins comercials podria quedar fora del paraigua de l’ús raonable.
Naturalesa del treball copiat: treballs altament expressius (com llibres, art, música) reben més protecció.
Quantitat i substancialitat: la còpia massiva d’obres completes dificulta la reivindicació de l’ús raonable.
Impacte als mercats: s’adverteix sobre la potencial “canibalització” del mercat creatiu per models entrenats amb obres protegides.
L’informe afirma que l’entrenament comercial d’IA generativa podria no abastar-se pel per aquest fet, a causa de la seva escala i possible competència amb els mercats de creadors originals.
Riscos per als mercats creatius i necessitat de llicències
El document adverteix que entrenar IA amb materials protegits sense autorització podria generar riscos significatius per als mercats creatius, ja que debilita els incentius econòmics d’autors i creadors.
Es recomana el desenvolupament d’esquemes de llicències voluntàries, en què titulars de drets i desenvolupadors d’IA puguin negociar acords mútuament beneficiosos.
Es discuteixen models com ara llicències col·lectives, tarifes per volum o clàusules comercials específiques, tot i que l’informe reconeix que implementar aquests sistemes serà un procés complex i de llarg termini.
Reaccions institucionals i polítics
La publicació de l’Informe ha intensificat el debat públic i polític sobre IA i copyright:
Actors del sector creatiu, com la News Media Alliance, han elogiat la iniciativa per afavorir un enfocament equilibrat entre innovació i drets dels creadors.
El document va ser considerat per molts experts com una advertència clara a empreses i tribunals sobre els límits del fair use a IA comercial.
Dimensió política del relleu de la registradora Perlmutter
Un dia després de la difusió de l’informe preliminar, l’administració Trump va destituir Shira Perlmutter, principal funcionària de drets d’autor, i Carla Hayden, bibliotecària del Congrés dels Estats Units. Perlmutter va qualificar el seu acomiadament com a “il·legal” i va presentar una demanda el 22 de maig per ser reinstal·lada, però un jutge federal va rebutjar temporalment la seva petició.
Analistes i demòcrates ho van interpretar com una reacció política contra el contingut de l’informe; qualificant-lo de “capitulació sense precedents” i va vincular el relleu amb la resistència de Perlmutter a recolzar plantejaments de mineria massiva de dades per a IA.
Context jurídic global i conseqüències futures
L’informe reconeix que el sistema jurídic actual és flexible i es pot adaptar per regular l’ús d’IA generativa, encara que la seva resolució dependrà cas per cas. A més, esmenta enfocaments comparatius internacionals:
La Unió Europea, el Regne Unit, el Japó, Israel o Corea estan discutint excepcions similars de TDM (text and data mining) amb condicions específiques.
Tot i que no es proposen reformes legislatives concretes, l’informe recomana la creació de llicències voluntàries com a solució a mitjà termini.
