El 8 d’abril de 2026, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va adoptar la Recomanació CM/Rec (2026)4 sobre seguretat en línia i empoderament dels usuaris i creadors de contingut.
Es reconeix que Internet s’ha convertit en l’espai principal per exercir la llibertat d’expressió, atès que ha ampliat la capacitat dels individus per rebre i transmetre informació. Es posa de manifest que Internet no n’és aliè, de manera que els drets fonamentals s’han de protegir tant online com offline.
La Recomanació persegueix dos objectius diferents però relacionats: protegir la seguretat en línia dels usuaris i garantir el seu empoderament en línia. En aquest sentit, els Estats membres han de garantir un equilibri entre la seva obligació positiva de protegir la seguretat online dels usuaris i la seva obligació negativa de no interferir excessivament en la llibertat d’expressió; la finalitat és mitigar els riscos sistèmics sense recórrer a vetos globals. Es destaca que el dret a la llibertat d’expressió protegeix no només la informació i les idees que són ben rebudes o considerades inofensives o neutrals, sinó també aquelles que poden ofendre, escandalitzar o pertorbar l’Estat o qualsevol sector de la població; tanmateix, és essencial per al debat públic.
El text analitza els riscos que presenta l’entorn en línia, els quals poden afectar, entre d’altres, la seguretat, el benestar de les persones, la llibertat d’expressió, la privacitat i les dades personals. Es destaca que existeixen majors riscos per a les dones, els menors d’edat i les persones en situació de vulnerabilitat o en risc de discriminació. Per això, qualsevol mesura per millorar la seguretat online ha de ser proporcional al risc de dany i respectar els drets humans.
En relació amb els creadors de contingut, s’estableix que tenen la responsabilitat de contribuir a un discurs sa, informat i democràtic que respecti els drets de tercers. S’exposa que aquells que arriben a una audiència significativa o afirmen tenir experiència professional han d’actuar de bona fe i defensar els principis d’exactitud, imparcialitat i integritat, garantint la transparència sobre el finançament, la publicitat i la titularitat del contingut.
D’altra banda, es posa de manifest que el disseny de les plataformes pot fer que determinats continguts siguin més visibles, la qual cosa pot generar efectes negatius, entre d’altres, posar en risc la seguretat dels usuaris o perjudicar la democràcia. Per això, s’assenyala que les plataformes, especialment aquelles amb una gran influència, tenen la responsabilitat d’incorporar mesures de seguretat i protecció dels usuaris en el funcionament dels seus serveis, inclosos els sistemes d’intel·ligència artificial i els algoritmes.
En aquest context, s’assenyala que les plataformes han d’adoptar mesures per reforçar l’empoderament i l’autonomia dels usuaris en l’entorn online des del seu disseny. Es pretén que el disseny de les plataformes millori la capacitat dels usuaris per prendre decisions informades sobre el contingut amb el qual interactuen. Això podria incloure facilitar l’etiquetatge de contingut lícit per part d’experts, verificadors de dades o comunitats.
Així mateix, la Recomanació fomenta mesures de transparència algorítmica; les plataformes haurien d’explicar de manera clara com dissenyen els seus sistemes algorítmics per a l’organització i la curació de continguts, de manera que els usuaris puguin comprendre quina informació és prioritzada o relegada.
En aquest sentit, la gestió dels riscos online no s’ha de basar únicament en l’eliminació de continguts, sinó també en oferir als usuaris més mecanismes de control sobre la seva experiència digital, com ara eines eficaces que els permetin personalitzar la seva experiència, ocultar contingut o bloquejar usuaris. Amb tot això, es pretén transferir als usuaris el poder, no la responsabilitat.
Juny, 2026
