01

Dret de propietat. Cas Camel, la protecció de les marques de renom: SAP A 1506/2025, de 15 de setembre

El Tribunal de Marques de la Unió Europea, amb seu a Alacant, ha ordenat el tancament d’una pàgina web gestionada des de la Xina que comercialitzava productes com ara roba, calçat i accessoris utilitzant el logotip del camell de la marca Camel. La web camelstore.com venia peces de roba amb aquest símbol sense l’autorització del titular de la marca, Japan Tobacco. El Tribunal ha considerat que aquest ús constitueix un aprofitament indegut del prestigi de la marca.

Tot i que la pàgina web operava des de fora de la Unió Europea, el Tribunal es declara competent, atès que la seva activitat s’adreçava a consumidors europeus. És a dir, produïa efectes dins del territori europeu.

El Tribunal estableix que el present supòsit constitueix una clara infracció d’una marca de renom. En aquest sentit, no s’exigeix que hi hagi un risc de confusió directa, sinó que s’aprofiti indegudament de la reputació de la marca, se’n dilueixi el caràcter distintiu i/o es causi un perjudici a la seva imatge. En el present cas, l’ús del símbol del camell remetia directament a la marca Camel. A més, s’aplicava a productes que actualment no comercialitza, la qual cosa generava una associació indeguda en el consumidor.

La resolució té un impacte per a qualsevol empresa que operi en l’entorn digital, atès que les pàgines web i el comerç electrònic no estan fora del control jurídic europeu. Aquest cas reafirma que les marques de renom tenen una protecció reforçada; de manera que el prestigi d’una marca registrada no pot ser explotat sense autorització, encara que es tracti de productes diferents.

La protecció dels dissenys comunitaris: SAP Alacant 12/2026

La Sentència de 18 de febrer de 2026 de l’Audiència Provincial d’Alacant 12/2026, actuant com a Tribunal de Marques de la Unió Europea, analitza un supòsit sobre infracció de dissenys comunitaris en el sector del mobiliari exterior, declarant l’existència d’una infracció i acordant el cessament de l’activitat, així com la retirada dels productes del mercat.

El litigi és el següent: Vondom S.L. (d’ara endavant, Vondom) demanda Gaviota Simbac S.L. (d’ara endavant, Gaviota), sol·licitant que es reconegui el seu dret exclusiu sobre els seus dissenys registrats a l’EUIPO, afirmant que Gaviota està comercialitzant mobles d’exterior que copien els seus dissenys.

El Tribunal recorda que el criteri decisiu per apreciar si existeix una infracció és determinar si els productes de Gaviota generen o no una impressió general diferent respecte dels dissenys de Vondom. El Tribunal precisa que la comparació s’ha de fer entre el disseny registrat i el producte presumptament infractor, d’acord amb la jurisprudència del TJUE. Tanmateix, afegeix que es poden utilitzar els productes reals com a suport visual per a la comparació.

La sentència també aborda la incidència de les tendències de moda en la valoració del disseny. Afirma que la seva existència no permet rebaixar la protecció; la moda evoluciona i pot influir en l’aspecte del disseny, no obstant això, el Tribunal ha d’avaluar el seu impacte en cada cas. Tanmateix, això no elimina la rellevància dels elements que conformen la impressió general d’un disseny. En conseqüència, es rebutja l’argument de la demandada basat en el fet que s’ha de reduir l’exigència en l’examen de la impressió general perquè els seus dissenys responen a les tendències del mercat.

Així mateix, s’analitza si la il·luminació constitueix un element que configuri el disseny. El Tribunal sosté que només tindrà rellevància si és una part essencial del disseny. Per contra, en el supòsit es considera que es tracta d’un complement del mobiliari.

A més, l’AP destaca que el fet que una prova pericial sigui incorrecta no allibera el jutge de la seva obligació, sinó que el Tribunal ha de fer la seva pròpia anàlisi.